L’esplendor de la novel.la negra a Barcelona

Des de fa uns quants anys, les històries de misteri, morts i investigacions viuen un gran moment. Potser, pel fet que el gènere de la novel·la negra ens permet recrear el nostre costat més pervers, o perquè ens ajuda a activar el cervell a l’hora d’analitzar pistes per descobrir l’assassí.
La novel·la negra deu el seu nom al fet que, a principis del segle XX, va ser publicada a la revista Black Mask dels Estats Units i a la col·lecció Série Noire de l’editorial francesa Gallimard, però també a l’atmosfera de por, violència i corrupció que reflecteix la crisi posterior a la Primera Guerra Mundial i el desenvolupament del crim organitzat.

Una novel·la negra és un tipus de novel·la policíaca en què la divisió entre els personatges bons i dolents es perd i la major part dels seus protagonistes són detectius privats, policies, gàngsters, dones fatals, jutges i altres éssers plens de clarobscurs. Aquests personatges solen ser de moral ambigua i mai no acabem de saber si són de fiar o no.
El retrat psicològic és una de les claus del gènere, juntament amb els ambients sòrdids i claustrofòbics. En aquestes obres es posen a prova la nostra capacitat de deducció i resolució de crims, i també hi trobem retrats crítics de la societat i la política de cada època.

A les darreres dècades ha sorgit la novel·la negra nòrdica caracteritzada pel retard social i l’ús d’un llenguatge proper.
A Espanya també hi trobem grans mostres del gènere gràcies a autors com Manuel Vázquez Montalbán, creador de la sèrie del detectiu privat d’origen gallec Pepe Carvalho. Aquest detectiu ha donat nom a un premi que es lliura des de l’any 2006 a autors de qualsevol nacionalitat amb una àmplia i reconeguda trajectòria en el camp de la novel·la negra i el gènere policíac. Auspiciat per l’Ajuntament de Barcelona, s’anuncia al mes de novembre el guanyador de l’any següent i es lliura al mes de febrer en el marc del festival BCNegra.

NOVEL·LES NEGRES AMBIENTADES A BARCELONA
Durant els anys de dictadura a Espanya, a causa de la censura imposada, no hi havia gaire cabuda per al gènere negre. Però a principis dels anys setanta, gràcies a la sèrie de Vázquez Montalbán, que situa Pepe Carvalho al Barri Xinès de Barcelona d’aleshores (ara el Raval), Barcelona va entrar en el mapa criminal i negre del sud d’Europa i va contribuir al renaixement del gènere al continent.
Amb anterioritat, Rafael Tasis va escriure novel·les policíaques d’ambientació urbana els eixos centrals de les quals són la Ciutat Vella i el Paral·lel dels anys trenta i quaranta: La Bíblia valenciana (1955) i Un crim al Paral·lel (1960). És hora de plegar (1956) retrata els anys de la postguerra.
Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster, a més de traduir novel·les policíaques estrangeres al català i dirigir la col·lecció La Cua de Palla, van escriure novel·les influenciades pel subgènere nord-americà hardboiled i el polar francès, caracteritzats per escenes violentes més realistes. Al detectiu Jordi Serra, de Mossegar-se la cua (1968), Pedrolo el situa en un entresol del carrer València del barri de l’Eixample de Barcelona. A De mica en mica s’omple la pica de Jaume Fuster (1972), el detectiu Enric Vidal s’allotja en un hotel de la Gran Via mentre investiga un crim al carrer Fontanella. I Lluís Arquer, el seu altre detectiu a Les claus de vidre té el despatx al carrer Canuda, a prop de l’Ateneu Barcelonès.
El barri del Raval, per la marginalitat i la llibertat, és l’escenari preferit de nombrosos autors de novel·la policíaca: Pepe Carvalho tenia el seu despatx a la Rambla; el comissari Ricardo Méndez de la sèrie de Francisco González Ledesma, i Max Riera, personatge de Xavier Moret (Qui paga raja, 1997), freqüentaven el Mercat de la Boqueria i Casa Leopoldo; la novel·la de Marc Pastor La mala dona (2008) es basa en el cas real de la vampira del carrer Ponent, actual Joaquim Costa.
Sortint del Raval, a No acaba la noche (2006) de Cristina Fallarás, s’investiga el triple assassinat de tres dones al costat del parc de la Ciutadella. Andreu Martí ens trasllada a la Mina a Pròtesi (1980), encara que en una altra de les seves novel·les, el detectiu Àngel Esquius treballa en una agència de detectius al carrer Josep Tarradellas.
Altres novel·les ambientades a Barcelona se situen al barri de Gràcia: Aigua bruta, de Pau Vidal i Un crim imperfecte, de Teresa Solana, entre d’altres. Finalment, Petra Delicado, inspectora d’Alicia Giménez Bartlett, viu al Poblenou i es mou per tota la ciutat, encara que l’autora prefereix no especificar les referències dels llocs.

BCNEGRA: INICIS I EVOLUCIÓ
Des de l’any 2005 se celebra anualment la trobada literària BCNegra (o Barcelona Negra). Va ser iniciativa de Paco Camarasa, llibreter de Negra i Criminal, a partir de l’èxit que van tenir els actes dedicats a la memòria de Vázquez Montalbán dins la celebració de l’Any del Llibre.
Es tracta d’un esdeveniment que dura deu dies, entre finals de gener i principis de febrer, i és un punt de trobada entre editorials, escriptors, traductors i amants del gènere negre. Hi ha una extensa programació d’activitats, com ara taules rodones, presentacions, exposicions, cicles de cinema, concerts i lliuraments de premis en diferents espais de la ciutat, com la biblioteca Jaume Fuster, el Casino L’Aliança del Poblenou, el Molino i el Saló Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
Des de la primera edició ha crescut el nombre de participants i propostes, l’esdeveniment s’ha celebrat ininterrompudament (incloent-hi l’any de la pandèmia, en format digital) i ha esdevingut un referent del sector editorial a més d’una cita que no es poden perdre els seguidors del gènere i els amants de la literatura en general.