Aprenentatges, editorial de LaROSA#1

La pressió de l’escriptor és el que sento cada cop que he d’escriure l’editorial de la revista o un pròleg. I només anem pel segon número, encara que a la portada d’aquest posi #1. L’anterior, el #0, era la nostra prova pilot, de la qual n’estem molt orgullosos. Amb la curta evolució de la revista hem après molt. I, també, a estar en contínua efervescència d’idees per escriure: ressenyes de llibres llegits, cròniques de pel·lícules vistes, biblioteques visitades (per posar exemples) o somiar sopar truites de patates amb un escriptor consagrat.

Amb aquest concepte d’aprendre, hem après a ser respectuosos amb el grup de voluntaris, tenint el contingut a temps per facilitar la feina de les correctores i el maquetador. Tot i que, mentre escric aquest paràgraf, van entrant missatges de canvis i correccions d’última hora. També lògic, ja que som humans i, per sort, no som perfectes. Hem après a conèixer altres punts de vista i escriptura, altres maneres de conèixer el món i, també, Mart. I amb cada publicació continuarem aprenent dels errors, de la felicitat de tenir un projecte obert a la ciutat. Tal com diu Pilar Luna al seu poema aprendemos a aprender, per aprendre a conèixer-nos a nosaltres mateixos.

I encara aprendrem perquè continuem equivocant-nos amb excuses o sense. Al funeral d’una amistat o al final d’una etapa de la nostra vida. Acabant amb les generacions anteriors d’escriptors a favor d’un acostament a la natura entre versos i cròniques de viatges.

En aquest número tenim una secció nova i tan pròpia com una habitació privada. Virginia Woolf, a l’assaig Una habitació pròpia va escriure «Una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia si escriurà ficció», fent al·lusió a la necessitat d’independència econòmica de les dones.
Nosaltres, al segle XXI, adoptem aquesta habitació, necessària per a qualsevol persona que escrigui, pensi o estudiï, per crear un espai íntim on enfrontar-nos a la pressió de l’escriptor, a les pors i escopir-les sobre el paper com si fossin històries llegibles.

Des de Barcelona Escribe continuarem apropant-te la literatura de forma gratuïta, com hauria de ser sempre. Quan acabis de llegir aquesta revista que tens entre les teves mans, sigues generós i comparteix-la amb altres persones.

_{©Nuria Riera Wirth}