L’escriptora que porto dins

Escriure és una passió que, sens dubte, gaudeixo. El meu moment per escriure, que en general és a primera hora del matí, és a la taula de treball que es troba davant de la finestra i des d’on, per molt fred que faci, observo el carrer. No soc, per una raó estranya, l’excepció de passar pel traumàtic moment d’estar davant de la pàgina en blanc i, malgrat tenir les idees al meu cap, passo un moment de bloqueig. Els dits llisquen pel teclat del meu ordinador i, així i tot, esborro l’escrit. Però no em rendeixo i em dono oportunitats les vegades que facin falta, que voli la meva imaginació, que la veu dels meus personatges aparegui sense cap restricció i tot, de mica en mica, vagi agafant forma.

Elaboro l’esquema, selecciono els personatges amb els noms que inclouré en la història, atribuint-los característiques físiques, entre altres coses, per així donar vida a aquesta història que està a punt de florir. Tot i això, dins d’aquest gaudir em trobo amb una barreja d’emocions que poden ser alegries, tristeses, pors i, fins i tot, ansietats.
Comprendre situacions com la mort, la guerra o simplement expressar el que sento, ho faig servir als meus relats. Les meves emocions apareixen amb el tema sobre el qual he decidit escriure. Per exemple, quan es tracta d’alguna cosa que m’ha passat, em porta molt més temps desenvolupar-ho, perquè a través de l’escriptura revisc moments que em poden generar tristesa. Les pors sorgeixen quan penso en els lectors i en les seves crítiques, encara que he entès que hi ha lectors de tota mena, aquells, als quals els hi agrada el que faig, com els que no i en aquests casos accepto les crítiques que m’afegeixen un valor positiu al procés d’escriptura.

Afortunadament, en aquest camí m’he trobat amb persones meravelloses que m’ajuden a créixer, que dediquen temps a corregir-me i millorar cadascun dels meus escrits. L’acompanyament de Núria Riera Wirth és màgic, així com cadascun dels companys del grup de Barcelona Escribe.
L’escriptura sigui un hobby o una professió, per a mi, mai no pot estar separada de la passió malgrat les dificultats que es puguin presentar. Hi ha dies on sorgeixen les idees, altres en què serà una mica més lent, però la història es desenvoluparà amb el final que ens complagui.

©Giannelys González Navarro

Publicaciones Similares

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *