Les cròniques marcianes (The Martian Chronicles), Ray Bradbury, 1950

Les cròniques marcianes és una de les obres més celebrades de Bradbury i un dels clàssics de la ciència-ficció de tots els temps. Està composta per un conjunt de relats que narren de manera fragmentària diversos episodis relacionats amb la conquesta i colonització de Mart pels habitants del planeta Terra i les diferents reaccions dels marcians davant d’aquests fets. Contrastant amb altres creacions de ciència-ficció, Les cròniques marcianes no celebra la tecnologia i mostra, contràriament, un món gairebé provincià i familiar per a nosaltres, amb un cert to poètic i nostàlgic alhora.
Tot i el títol, al llibre es denuncien els eterns temes que enfosqueixen la humanitat: la guerra, l’impuls autodestructiu de l’home, el racisme (no només cap als marcians), la censura i la nostra petitesa davant la natura i l’univers.
Les històries del llibre estan agrupades en tres grans blocs i disposades en ordre cronològic, tenint lloc la primera el gener de 1999, raó per la qual l’edició en anglès del 1997 va traslladar les dates trenta-un anys cap al futur (entre el 2030 i el 2057). Ja veurem què faran el 2028…

El primer dels blocs, Les quatre expedicions, honora el nom i se subdivideix al seu torn en quatre parts més. En aquests relats hi trobem les vicissituds dels diferents grups d’exploradors pioners.

Al segon grup de relats, Humans a Mart, es descriu l’arribada dels primers colons i com aquests, en facilitar l’arribada de les següents onades d’immigrants, desencadenen la transformació de Mart en una altra Terra. Més tard les històries defineixen l’expansió i la progressiva desaparició dels marcians autòctons. Rèpliques exactes de la ciutat d’Iowa, nens que juguen entre ruïnes d’estranyes ciutats marcianes, por als censors que prohibeixen les referències a fantasmes, fades o altres éssers imaginaris… Bradbury fins i tot s’atreveix a desfermar una guerra nuclear a la Terra.

A La Gran Guerra els humans, testimonis del conflicte a la Terra, decideixen tornar. Només algun solitari in albis queda encallat en un planeta ja mort. Aquest darrer bloc de relats també mostra alguns anhels dels pocs habitants que encara queden vius a la Terra després del conflicte.

Hi ha una vintena de contes marcians de Ray Bradbury que van quedar fora de l’obra final. D’acord amb la biografia autoritzada de Sam Weller sobre l’autor, es divideixen en quatre capítols que no van ser inclosos en la versió definitiva: The All Had Grandfathers, The Disease, The Fathers i The Wheel. Un petit segell de Michigan, Subterranean Press, els va publicar finalment el 2009. Podem llegir-ne ara deu d’aquests relats gràcies a Otras crónicas marcianas, una preciosa edició il·lustrada acabada de sortir al mercat.
La primera traducció al castellà és de Jorge Luis Borges, al 1955. Al seu pròleg ens diu: «¿Qué ha hecho este hombre para que episodios de la conquista de otro planeta me pueblen de terror y de soledad? ¿Cómo pueden tocarme estas fantasías, y de una manera tan íntima?».

_{©Enric Gisbert}