L’art d’estimar en 128 pàgines

La nostra societat està canviant molt ràpid, i les relacions entre les persones també han experimentat una metamorfosi notable. La velocitat vertiginosa en què se succeeixen els esdeveniments i les experiències, la manca de reflexió i la presentació mercantilista de les persones a les apps de cites sovint redueixen l’acte d’estimar a una experiència efímera d’emprar i llençar, un acte superficial carregat de narcisisme en què les pròpies necessitats es posen per davant de les de l’altra persona.

Les novel·les, les pel·lícules, les cançons romàntiques ens expliquen una idea de l’amor prefabricada i nyonya, sovint basada en el sacrifici de la pròpia individualitat i identitat. Ens ho creiem, ens ho empassem, ens enlluerna i quan la posem en pràctica, quan ens passa, ens adonem que està allunyada de la realitat, esdevé fins i tot infantil, fonamentada en la necessitat que l’altre satisfaci les nostres necessitats i carències.

Aleshores l’any 1956 el pensador, psicoanalista i psicòleg social Erich Fromm publica L’art d’estimar. Es tracta d’una obra amb què l’autor de l’Escola de Frankfurt ens proposa parar i reflexionar per ser capaços, amb honestedat, a respondre algunes de les grans qüestions de l’existència humana: què vol dir estimar? Hi ha un estimar correcte? És diferent el fet d’estimar a un fill que a una parella? Fromm ens dona la seva resposta i explica que l’amor no és només una relació personal, que en realitat no depèn de l’altre: és una capacitat que neix d’un mateix, un signe de maduresa i d’expertesa que es manifesta en diverses tipologies: amor fraternal, amor matern, amor eròtic, amor a un mateix (fonamental per poder estimar als altres com ell recomana) i amor espiritual o amor a Déu.

Ens diu també que l’amor no és quelcom efímer, que no és quelcom amb un principi i un final. En tant que neix d’un mateix, l’amor és constant i la seva evolució és com un art: el fruit de l’experiència, de l’observació, de la reflexió i de la pràctica. És un aprenentatge. Per això, si volem aprendre a estimar ens ho hem de proposar com si volguéssim aprendre l’art de la música, de pintar, dansar o escriure.

L’art d’estimar m’ha semblat una de les obres més lúcides que he llegit sobre el fet d’estimar. Una mena de bíblia, un abecedari de l’amor, una aproximació ben interessant que planteja l’art d’estimar com un acte que neix d’una ànima completa i plena preparada per donar el millor de si mateixa als altres i que s’expressa a través de quatre actituds: cura, respecte, responsabilitat i coneixement. L’amor com un romandre continuat que s’expressa en donar i no pas en rebre.

El lector que estigui llegint aquestes línies pot pensar que L’art d’estimar és un llibre més d’autoajuda. Però no: és un assaig sobre aquesta capacitat que, al cap i a la fi, compartim tots els éssers humans, escrita per un dels pensadors més influents del segle XX. Una obra farcida de referències bibliogràfiques i de propostes interessants d’altres autors i autores. A vegades el llenguatge resulta anacrònic i no és fàcil entendre les seves propostes, sovint fonamentades en la psicoanàlisi. No obstant això, l’he trobat un llibre molt accessible, amb conceptes complexos explicats amb un llenguatge senzill, però sense perdre el rigor, la qual cosa ajuda al fet que la lectura sigui més plaent.

Finalment, diria que després de llegir les seves escasses 128 pàgines, qualsevol obra sobre l’amor em sembla poca cosa. Crec que, sincerament, és un imprescindible a la biblioteca de qualsevol ànima sensible i interessada aprendre i aprofundir sobre la naturalesa de l’amor.


©Bárbara Fernández Sena

Müller-May / Rainer Funk

Publicaciones Similares

Un comentario

  1. El libro de Erich Fromm El arte de amar, forma parte de mi biblioteca y de mi vida desde hace muchos años. Es un libro bello y hermoso como lo es el amor.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *