Poesia eròtica femenina amb veu de dona

Ja a la cultura grecollatina trobem Safo de Lesbos com a escriptora de poesia femenina. Safo va ser una revolucionària, que es va allunyar del que dictava la poesia èpica de l’època i va ser fidel a si mateixa, amb una poesia intimista, eròtica i sensible. És la primera dona que canta la seva bisexualitat, donant inici a la literatura eròtica grega. De la mateixa manera, hi ha registres de poesies eròtiques amb perspectiva femenina de l’antic Egipte

A l’Edat Mitjana existia una poesia femenina marginal i popular amb temes amorosos i/o eròtics. Va apareixent el fenomen de les trobairitz, dones properes als protectors dels trobadors, que es van atrevir a expressar els seus desitjos carnals d’una forma directa, seguint els models masculins.

Beatriz de Día va ser la més famosa entre les trobairitz, casada amb Guilhem de Poitiers, però enamorada del trobador Raimbaut d’Orange. Coneixem versos seus traduïts al castellà, gràcies a l’estudi de Pilar Cabanes a la seva obra Escriptores de l’Edat Mitjana.

Podría yacer a vuestro lado cuando atardece
y daros un beso apasionado
sabed que tendría el gran deseo
de teneros en lugar del marido
con la condición de que me jurarais
hacer lo que yo quisiera.

L’Església va condemnar aquest tipus de poesia per considerar-la «cants diabòlics i obscens». Al nostre país a causa del sentiment religiós dominant es va dificultar la lliure expressió de la sensualitat de la dona. Però al sud, a l’Al-Andalus trobem la poesia del sud sensual. És la poesia de l’Espanya musulmana que promet un paradís que saciarà els sentits. A l‘antología de poesía femenina hispanoárabe» hi ha força exemples de poesia eròtica de l’època escrita per autores àrabs. Per exemple:
Amigo mío, decídete
ven a tomarme ahora
bésame la boca,
apriétame los pechos,
junta ajorca y arracada.
Mi marido está ocupado.

És una època en què la creació femenina es refugia als convents i s’hi escriuen bells poemes religiosos d’exaltació amorosa, amb manifestacions místiques que no poden evitar el llenguatge de la passió eròtica. Un exemple ben conegut és el de Santa Teresa de Jesús.

Però és al segle XX quan realment podem parlar de poesia eròtica pròpiament dita. Escrita per dones que gosen manifestar la llibertat del llenguatge en l’expressió de la seva sensualitat. És aleshores quan trobem la dona que parla amb llenguatge propi i en primera persona.

Són tres americanes nascudes a finals del segle XIX les que van obrir les vies literàries que segueixen obertes. Aquestes escriptores són Delmira Agustini, Alfonsina Storni i Juana de Ibarburú. En els seus poemes aquestes dones ens revelen la llibertat d’expressió, la passió amorosa i els seus desitjos.

Per exemple la uruguaiana Delmira Agustini va escriure a «Visión»:

Te inclinas a mí, como si fuera
mi cuerpo la inicial de tu destino
en la página oscura de mi lecho…

A partir de llavors poetes d’Amèrica i Espanya obren un corrent que arribarà al seu màxim esplendor a la segona meitat del segle XX, el qual va ser un un segle de canvis psicològics i sociològics que possibiliten l’aparició de la dona a tots els sectors de la vida, i també a la literatura. La revolució sexual dels anys 60 i 70 comporta tot un bell contingent d’autores que escriuen poesia eròtica: Amalia Iglesias, Encarna Pisonero, Ana Rossetti, Isabel Abad, Ángeles Munuera, Beatriz Villacañas, Gioconda Belli entre d’altres. Tot i així aquest tipus de literatura no ha comptat amb una bona difusió, exceptuant les obres de Rossetti i de Belli. Per això es pot afirmar que la poesia eròtica escrita per dones encara no està tan prestigiada com la dels homes i prova d’això és que a les diferents antologies, des de finals dels setanta fins al nostre segle, la presència de les dones és mínima.

I abans d’acabar vull anomenar Lidia Dávila, una dona equatoriana autora del llibre “Labios de llama”, que el va escriure amb dinou anys (1937). És un llibre amb un llenguatge propi que ha influenciat les poetes posteriors. D’ell llegim aquests versos:

©Nuria Riera Wirth